1964
El «menú turístic» fixa àpat complet, elecció, beguda i preu visible. L’Estat codifica una fórmula que ja existia; no inventa el costum.
1970
La norma reconeix que el «menú del dia» ja és un dels costums més estesos. El nom quotidià substitueix l’etiqueta turística.
2010
Cau l’antiga ordenació turística estatal. La regla marxa; el dinar continua als bars i restaurants.
